Taller de gimnàstica: quan fer exercici va molt més enllà del que sembla

Aquesta és la crònica d’una sessió del taller de gimnàstica d’ASEM Cat d’aquest mes de març a les instal·lacions de la Fabra i Coats, molt a prop, a tocar de la seu de l’entitat. Arribem amb temps, puntuals a la cita (el taller oficialment comença a les 10.30 h tots els dimarts i dijous i s’estén fins a les 12 h). Encara hi ha poca gent però la responsable de l’activitat, la Rebeca, de Fisiogestión, ja hi és i va preparant l’espai mentre la resta d’assistents van agafant lloc. Es forma una rotllana d’una desena de persones -després, més tard, ens comentaran que les persones que participen del taller són en total una quinzena però que s’acostumen a trobar en les sessions sobre una desena-. Alguns van en cadira de rodes, d’altres, amb més mobilitat i que poden caminar servint-se o no de crosses, seuen també perquè els primers exercicis dirigits es fan en aquesta postura. Es treballa coll, espatlles, tòrax, mans, braços, rotacions diverses de les diferents articulacions… Cadascú fa en la mesura del que pot i es respira un molt bon ambient, distès. Algú pregunta, en castellà: “¿Aquí es que no se descansa?”, en to de broma però posant de manifest l’esforç o el treball físic que s’està realitzant.

En total seran prop de quaranta minuts de treball, posant molt d’èmfasi en les respiracions i treball pulmonar. Moviments amb els braços, les mans, espatlles… per a passar a les cames. Aquí és una mica més difícil per alguns d’ells que, tot i això, s’esforcen conscients de la importància que tenen. La Rebeca i algun d’ells, amb molt bona actitud i tractant de multiplicar-se, col·laboren per a què els que tenen més dificultats puguin fer bé els exercicis o arribin fins a on puguin. Flueixen les mirades, les converses però hi ha molta atenció també sobre tot el que es fa. La Rebeca, al final de la sessió, remarcarà la importància, en especial, “del treball respiratori”.

Acabada aquesta primera part es passa als jocs. Aquí s’opta inicialment per muntar una petita pista de voleibol. Tres o quatre jugadors per banda. Unes taules fan de xarxa. S’escull una pilota que no pesi molt i s’anima a que tots puguin participar donant algun que altre cop a la pilota. Costa una mica però passen una bona estona. Alguns aprofiten la pausa per anar al bany. Al tornar, s’incorporen. No queda clar qui guanya però tampoc importa ni sembla que els interessi. De fet, ningú porta el marcador. Després, és torn per la petanca. Segons comenten, una de les activitats que més els hi agraden. Perd automàticament qui toca la paret amb la pilota i en són uns quants.

És aquí quan tenim l’oportunitat de parlar amb un parell d’ells que, sobretot, coincideixen en una afirmació, reflectida en el títol d’aquesta crònica: “Aquí, al marge de l’exercici, el més important és trobar-nos, passar una estona junts, divertir-nos, fer família, grup”. Aquest taller és, per tant, una activitat que va molt més enllà de fer exercici.

Podreu trobar més fotos d’aquesta i altres activitats al nostre perfil d’Instagram