Què són les malalties neuromusculars?
Les malalties neuromusculars són un conjunt de més de 150 patologies que afecten la musculatura i el sistema nerviós. Les malalties neuromusculars poden afectar els nervis que controlen els músculs, els músculs directament o la comunicació entre els nervis i els músculs.
Són malalties minoritàries, la prevalença de les quals a Europa s’ha definit com a menor d’1 en 2.000 persones. Les malalties neuromusculars són cròniques i poden manifestar-se des de la primera infància fins a l’edat adulta.
Es caracteritzen per la debilitat i pèrdua de teixit muscular, però poden associar-se a altres símptomes, incloent-hi fatiga, dolor, ceguesa, dificultats d’empassar, dificultats respiratòries i malalties del cor.
La majoria de les malalties neuromusculars són progressives, no tenen cura, i poden produir diferents graus de discapacitat, pèrdua de l’autonomia personal i càrregues psicosocials per a la persona i l’entorn.
Com es classifiquen les malalties neuromusculars?
Les malalties musculars són trastorns neuromusculars en què el problema principal es troba al múscul esquelètic (les fibres musculars), responsable del moviment voluntari. Poden ser hereditàries (genètiques) o adquirides (per causes externes com medicaments, infeccions o processos autoimmunes). En tots els casos, provoquen debilitat i pèrdua progressiva de força, que pot afectar la mobilitat, la respiració o altres funcions vitals.
- Distròfies musculars:
Són més de 30 malalties genètiques que causen la pèrdua progressiva de força i massa muscular. Segons el tipus, poden afectar diferents grups musculars (cames, malucs, espatlles) i, amb el temps, altres òrgans com el cor o els pulmons.
- Distròfia muscular amb alteració congènita de la glicosilació de tipus Io
- Distròfia muscular amb lipodistròfia generalitzada
- Distròfia muscular de les cintures escapular i pelviana
- Distròfia muscular de Duchenne (DMD)
- Distròfia muscular de Becker (DMB)
- Distròfia muscular d’Emery-Dreifuss
- Distròfia muscular escapuloperoneal amb la síndrome del cap caigut
- Distròfia muscular facioescapulohumeral de tipus 1 (FSHD)
- Distròfia muscular per deficiència de nesprina/LUMA/LAP1B
- b) Distròfies musculars congènites
Apareixen des del naixement o la primera infància, amb símptomes com hipotonia, retard motor i rigidesa articular. Hi ha diversos subtipus segons el gen afectat.
- Distròfia muscular congènita
- Malaltia del múscul, ull i cervell
- Mioesclerosi
- Miopatia de Bethlem
- Síndrome de Walker-Warburg
- Síndrome de l’espina rígida
- Síndrome d’Ullrich (distròfia muscular congènita d’Ullrich)
- c) Miopaties congènites
Són malalties hereditàries poc freqüents que afecten el to i la força muscular des del naixement o la infància. Algunes miopaties poden tenir risc d’hipertèrmia maligna, ser més greus en nadons que en adults i/o causar problemes respiratoris i de la deglució.
- Malaltia neuromuscular congènita amb uniformitat de fibres de tipus I
- Miopatia aïllada amb cossos d’inclusió
- Miopatia amb acumulació de miosina i miocardiopatia recessiva
- Miopatia amb corpuscles centrals
- Miopatia amb cossos hialins
- Miopatia amb corpuscles centrals múltiples
- Miopatia centronuclear
- Miopatia congènita amb desproporció de tipus de fibra
- Miopatia congènita amb miocardiopatia letal
- Miopatia congènita amb oftalmoplegia per mutació en el gen CACNA1S
- Miopatia congènita musculoesquelètica amb miocardiopatia letal
- Miopatia congènita letal de tipus Compton-North l
- Miopatia congènita recessiva amb corpuscles centrals
- Miopatia congènita per mutació en el gen PTPLA
- Miopatia d’inici precoç amb arreflèxia, destret respiratori i disfàgia
- Miopatia amb estructures en caputxa (miopatia CAP)
- Miopatia miotubular
- Miopatia nemalínica
- Miopatia amb acumulació de miosina de tipus IIA i oftalmoplegia
- Miopatia sarcotubular
- d) Miopaties distals
Afecten sobretot els músculs de les mans, peus i cames, amb debilitat progressiva que pot estendre’s. Són genèticament molt diverses i poden heretar-se de manera dominant o recessiva.
- Distròfia muscular tibial (miopatia distal d’Udd)
- Miopatia distal amb afectació de les cordes vocals i la faringe
- Miopatia distal per deficiència de caveolina/miotilina/nebulina/VCP
- Miopatia distal amb peu buit i arreflèxia (neuromiopatia vacuolar) (MDRV)
- Miopatia distal amb vacúols rivetejats (miopatia de Nonaka) i miopatia hereditària amb cossos d’inclusió
- Miopatia distal de Laing
- Miopatia distal de panxells d’inici precoç
- Miopatia distal iniciada en l’adolescència
- Miopatia distal iniciada en l’adult
- Miopatia distal d’inici precoç amb mutacions a KLHL9
- Miopatia distal de Markesbery-Griggs d’inici tardà
- Miopatia distal recessiva (miopatia de Miyoshi)
- Miopatia distal amb deficiència de dinamina 2 / filamina C
- Miopatia distal de tipus Welander
- e) Miopaties miofibril·lars i miscel·lània
Solen aparèixer a partir de l’edat adulta i provoquen una debilitat muscular lenta i progressiva, que pot afectar tant la musculatura esquelètica com la cardíaca (provocant miocardiopaties o arítmies).
- Debilitat muscular episòdica lligada al cromosoma X
- Distròfia muscular d’inici tardà associada a epidermòlisi ampul·lar simple
- Distròfia muscular oculofaríngia
- Fibrodisplàsia ossificant progressiva
- Concentració elevada en la sang de creatinina-cinasa (CK) idiopàtica
- Hipertròfia muscular
- Malaltia de Danon
- Miopatia amb acidosi làctica i anèmia sideroblàstica de tipus 2
- Miocardiopatia cardioesquelètica amb presència d’agregats proteics (digènica)
- Miopatia amb agregats tubulars
- Miopatia amb cossos d’inclusió associada a malaltia de Paget i demència frontotemporal
- Miopatia amb debilitat proximal i afectació respiratòria precoç (miopatia d’Edström)
- Miopatia amb autofàgia excessiva lligada al cromosoma X
- Miopatia amb intolerància a l’exercici (per deficiència d’ISCU)
- Miopatia amb cossos esferoidals
- Miopatia amb cossos reductors
- Miopatia d’inici tardà per mutació en el gen RYR1
- Miopatia escapuloperoneal
- Miopatia lligada al cromosoma X amb atròfia muscular postural
- Miopatia miofibril·lar de tipus 7
- Miopatia miofibril·lar amb miocardiopatia arritmogènica del ventricle dret
- Miopatia miofibril·lar per defecte a BAG
- Miopatia miofibril·lar d’inici precoç per defecte a PYRODX1
- Miopatia miofibril·lar per mutació en el gen LDB3
- Miopatia miofibril·lar per mutació en el gen de la miotilina
- Miopatia miofibril·lar relacionada amb cristal·lina alfa-beta / desmina / filamina C
- Miopatia mitocondrial
- Miopatia mitocondrial amb anèmia sideroblàstica de tipus 1
- Miopatia per depleció del DNA mitocondrial
- Miopatia per depleció del DNA mitocondrial amb encefalopatia
- Miopatia per mutació en el gen de la desmina amb cossos de Mallory
- Miopatia vacuolar amb acumulació d’agregats proteics al reticle sarcoplasmàtic
- Miopatia vacuolar autofàgica
- Oftalmoplegia externa progressiva amb atròfia òptica de tipus 1
- Oftalmoplegia externa progressiva amb delecions del DNA mitocondrial
- f) Síndromes miotòniques
Engloben diverses malalties caracteritzades per miotonia — una contracció muscular que triga a relaxar-se. Són d’origen genètic i poden millorar amb l’exercici o empitjorar amb el fred o moviments repetits.
- Distròfia miotònica tipus I o Distròfia miotònica de Steinert (DM1)
- Distrofia miotònica tipus II
- Malaltia per activitat ondulant de la musculatura
- Miopatia de Brody
- Síndrome de Schwartz-Jampel
- g) Canalopaties musculars
Causades per alteracions en els canals iònics de les cèl·lules musculars (de sodi, clor o calci). Produeixen rigidesa, rampes o paràlisis temporals, sovint desencadenades per exercici o alimentació.
- Atàxia episòdica amb miocímia
- Miotonia agreujada per excés de potassi
- Miotonia congènita dominant (malaltia de Thomsen)
- Miotonia congènita recessiva (malaltia de Becker)
- Paràlisi periòdica hiperpotassèmica/hipopotassèmica
- Paramiotonia congènita (malaltia d’Eulenburg)
- Síndrome d’Andersen-Tawil (paràlisi periòdica cardiodisrítmica sensible al potassi)
- h) Hipertèrmia maligna
És una reacció genètica greu a alguns anestèsics, que provoca un augment sobtat de la temperatura corporal i rigidesa muscular.
- Predisposició a desenvolupar hipertèrmia maligna (de tipus 1, 2, 3, 4, 5 i 6)
- i) Miopaties metabòliques
Apareixen per defectes enzimàtics hereditaris que afecten el metabolisme muscular (del glicogen, lípids o mitocondris). Causen intolerància a l’esforç, dolor o debilitat episòdica.
- Glicogenosi
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus II (malaltia de Pompe)
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus IIIA
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus IV
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus V (malaltia de McArdle)
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus VII (malaltia de Tauri)
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus IXd (ex tipus VIII) (glicogenosi per deficiència de fosforilasa muscular)
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus XIV
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus XV
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen de tipus 0
- Miopatia amb dipòsit de poliglucosà
- Alteració de la via glicolítica
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen per deficiència de fosfoglicerat-cinasa
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen per deficiència de fosfoglicerat-mutasa
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen per deficiència de lactat-deshidrogenasa A
- Malaltia d’emmagatzematge de glicogen per deficiència de beta-enolasa
– Alteració del metabolisme dels lípids
- Deficiència d’acil-CoA-deshidrogenasa
- Deficiència de carnitina-palmitoïltransferasa
- Deficiència primària sistèmica de carnitina
- Distròfia neuroaxonal infantil amb dipòsit de lípids neutres
- Malaltia d’emmagatzematge de lípids neutres amb miopatia sense ictiosi
- Malaltia d’emmagatzematge de lípids amb ictiosi (malaltia de Dorfman-Chanarin)
- Mioglobinúria recurrent
- Miopatia lleu per deficiència d’ACAD9
- j) Miopaties adquirides
No són genètiques: es desenvolupen per causes externes com malalties autoimmunes, medicaments, alcohol, alteracions endocrines o infeccions.
- Dermatomiositis
- Miopatia necrosante
- Miositis amb cossos d’inclusió (esporàdica)
- Altres miopaties adquirides autoimmunitàries
Afecten els nervis que surten del sistema nerviós central i transmeten informació cap a músculs i pell (nervis motors i sensitius). Sol haver-hi debilitat, entumiment, formigueig o pèrdua de sensibilitat, i els músculs deixen de rebre o enviar el senyal nerviós correctament.
- a) Neuropaties hereditàries
Les neuropaties hereditàries són trastorns genètics que afecten els nervis perifèrics i provoquen una pèrdua progressiva de la funció motora, sensorial o autonòmica. Són causades per mutacions genètiques i poden aparèixer a diferents edats i variar d’intensitat.
- Neuràlgia amiotròfica hereditària (neuropatia familiar del plexe braquial)
- Neuropatia axonal
- Neuropatia amb cataractes congènites i dimorfisme facial
- Malaltia de Charcot-Marie-Tooth
- Neuropatia hereditària amb paràlisi per pressió (HNPP)
- Neuropatia sensitiva hereditària amb demència i pèrdua d’audició
- Neuropatia sensitiva hereditària amb paraparèsia espàstica https://www.orpha.net/es/disease/detail/2821?search=Distonia-16&mode=name
- Neuropatia sensitiva i autonòmica hereditària
- Neuropatia sensitivomotora hereditària de tipus Okinawa
- Malaltia de Déjerine-Sottas
- Neuropatia perifèrica i agènesi del cos callós (malaltia de Charlevoix)
- Neuropatia perifèrica i sordesa Neuropatia sensitivomotora (síndrome d’ Allgrove)
- Polineuropatia amiloïdòtica familiar
- Velocitat de conducció nerviosa disminuïda
- b) Neuropaties adquirides d’origen autoimmune
Les neuropaties autoimmunes adquirides són trastorns en què el sistema immunitari confon els nervis amb agents estranys i els ataca per error. Aquest dany pot afectar la beina de mielina (capa protectora del nervi) o l’axó (part central), provocant debilitat, alteracions sensitives i dolor. Aquestes malalties poden aparèixer de manera aguda o crònica.
- Neuropatia de fibres petites lligada a canalopaties de sodi
- Neuropatia motora multifocal
- Neuropatia òptica autoimmunitària o inflamatòria
- Neuropatia perifèrica associada a gammapatia monoclonal
- Neuropatia perifèrica rara
- Neuropatia sensitivomotora axonal idiopàtica
- Polineuropatia associada a gammapatia monoclonal d’IgM amb anticossos anti-MAG
- Polineuropatia axonal associada a gammapatia monoclonal d’IgG, d’IgA o d’IgM
- Poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria aguda (síndrome de Guillain-Barré)
- Poliradiculoneuropatia associada a gammapatia monoclonal d’IgG, d’IgA o d’IgM sense anticossos coneguts
- Poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (síndrome d’Austin-Dick)
- Síndrome POEMS (polineuropatia, organomegàlia, endocrinopatia, disglobulinèmia monoclonal i lesions cutànies)
- c) Neuropaties tòxiques, metabòliques o infeccioses.
Les neuropaties tòxiques o metabòliques són trastorns dels nervis perifèrics a causa de l’acció d’algun tòxic o per efecte d’alguna infecció o malaltia que de forma secundària afecta els nervis. La gravetat i l’edat d’inici és molt variable depenent de la causa de la neuropatia.
La unió neuromuscular és el punt de comunicació entre un nervi motor i una fibra muscular. Quan hi ha un defecte en aquesta comunicació s’origina debilitat muscular intensa, sovint fluctuant.
Aquests defectes poden aparèixer a conseqüència de malalties autoimmunes, exposició a toxines, mutacions genètiques, o presencia d’alguna malatía subjacent.
- Insuficiència/deficiència del receptor d’acetilcolina
- Miastènia familiar de les cintures escapular i pelviana
- Miastènia greu (autoimmunitària)
- Síndrome d’obertura lenta del canal iònic (del receptor d’acetilcolina)
- Síndrome d’obertura ràpida del canal iònic (del receptor d’acetilcolina)
- Síndrome autosòmica recessiva de pterigis múltiples (síndrome d’Escobar)
- Síndrome miastènica congènita Síndrome de Lambert-Eaton
Les malalties de les neurones motores són un conjunt de trastorns neurològics progressius que afecten les cèl·lules nervioses encarregades de controlar els moviments dels músculs voluntaris, com caminar, parlar, empassar o respirar. Aquestes neurones es localitzen a l’escorça cerebral, la medul·la espinal o al tronc encefàlic. Els símptomes més habituals són la debilitat muscular, la rigidesa, els reflexos exagerats, les fasciculacions (contraccions involuntàries) i la pèrdua progressiva de la mobilitat.
- Atròfia muscular espinal (AME)
- Neuropatia motora espinal
- Neuropatia motora distal hereditària
- Neuropatia motora espinal d’inici tardà de tipus Jokela
- Esclerosi lateral amiotròfica (ELA)
- Predisposició a desenvolupar esclerosi lateral amiotròfica
- Esclerosi lateral amiotròfica i demència frontotemporal
- Malaltia de Kennedy Síndrome de contractures congènites letal
- Deficiència del transportador de riboflavina (síndrome de Brown-Vialetto-van Laere)
- Síndrome postpòlio
Aquí s’inclouen aquelles que no entren estrictament en les categories anteriors o que tenen elements mixtos. Poden presentar una alteració congènita (present des del naixement) que afecta el sistema neuromuscular — és a dir, la comunicació entre el nervi, la unió neuromuscular i el múscul — i que es manifesta clínicament amb rigidesa, debilitat i limitació del moviment.
- Disautonomia familiar (síndrome de Riley-Day)
- Fibrosi congènita de la musculatura extraocular
- Artrogriposi distal
- Artrogriposi múltiple congènita amb deficiència de nesprina-1 Trisme i pseudocamptodactília (síndrome de Hecht)
- Pecilodèrmia fibrosant hereditària amb contractures tendinoses, miopatia i fibrosi pulmonar
Pots ampliar informació sobre cada patologia a Orphanet (portal sobre malalties minoritàries): https://www.orpha.net/es/disease
Posar link per cada malaltia
*La següent classifiació de malalties minoritàries neuromusculars es regeix amb l’estructura proposada per CatSalut l’any 2019 en la designació de la XUEC (Unitat d’expertesa clínica en malalties minoritàries neuromusculars).
Accedeix als nostres recursos
A ASEM Catalunya oferim suport integral per a les persones amb malalties neuromusculars, els seus familiars, professionals, serveis, etc. Descobreix tots els recursos disponibles per a tu. Consulta els nostres recursos.








