Propera parada: la universitat. El Cristian ho ha aconseguit.

El Cristian González ja ha començat la universitat. Ha complert un dels seus objectius: estudiar enginyeria multimèdia. Però el que hauria d’haver sigut una fita senzilla per un estudiant tan exemplar, amb notes brillants, ha estat un maldecap pel jove i la seva família. Ha de viatjar en tren fins a la universitat, i tot i que ara tot ha quedat solucionat, ha hagut de movilitzar milers de persones per reivindicar un transport accessible des del seu municipi.

El passat juliol el Cristian va aconseguir més de 350.000 signatures a través de la plataforma Change.org i el vam acompanyar a les runions amb les administracions per reclamar un tren accessible. El suport ciutadà va abocar-se en ell de forma exprés, en només 5 dies va remoure cel i terra per aconseguir un tren accessible amb la seva cadira de rodes i els mitjans de més audiència nacional se’n van fer ressò. El 16 de juliol vam aconseguir el compromís de Transports i Mobilitat i l’Ajuntament de El Vendrell i les propostes de solucions en una reunió on Asem catalunya va acompanyar al Cristian.  El desenllaç: ha aconseguit un tren accessible per a ell i ja és universitari, però queda molt a fer perquè es garanteixi l’accessibilitat de tota la xarxa, per a tots els usuaris. 

El primer dia com a universitari

Tres hores després de sortir de casa, el Cristian arriba a la universitat:  les 6 del matí el recull Creu Roja, un servei que li ha prestat l’Ajuntament de El Vendrell, per dur-lo a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Allà agafa un tren amb vagó accessible; a les 6:58h arrenca el comboi, direcció Barcelona. Propera parada, la universitat. “Hace unos días hizo el recorrido con su padre para conocer las barreras que iba a encontrar en el camino. «Los arquitectos deberían tener en cuenta que hay botones difíciles de pulsar para una persona en silla de ruedas»”, explica el jove al Diari de Tarragona que l’ha acompanyat en el seu primer dia; baixa a passeig de Gràcia per agafar els FGC de Provença fins a Av. Tibidabo; a les 9 està assegut a primera fila de l’Auditori de La Salle per la presentació del curs. Tots el reconeixen, per ser aquell jove que ha guanyat una batalla i ha trencat les barreres que li impedien arribar-hi.

Així ha viscut el primer dia de classe:

“1 de septiembre: hoy ha sido el día. Después de un verano de tantos miles de firmas, de apariciones en televisión y de reuniones con la dirección de Renfe, ha llegado el día. Me toca abrir los ojos a las 5 de la mañana y estar listo a las 6:15 para recibir al transporte que me lleva desde El Vendrell hasta la estación de Sant Vicenç de Calders. Muy puntual, una furgoneta de Cruz Roja me recoge en mi casa y me deja en la estación. Allí me espera un periodista de Diari de Tarragona para seguir todo mi recorrido y hacer fotografías. Como Rodalies de Catalunya me prometió, llega un tren accesible (con el vagón a la altura del andén) a las 6:58 a la estación de Sant Vicenç de Calders. A las 8:10 aproximadamente, me bajo en la parada de Passeig de Gràcia (Barcelona). A continuación, salgo a la calle y me desplazo hasta la estación de ferrocarriles Provença- Balmes, a unos 15 minutos. Me subo al ferrocarril por la cola (es el vagón accesible) y me bajo en Av. Tibidabo. De nuevo, más ascensores, pasillos y túneles para salir a la calle. Ya fuera, me desplazo hasta el campus de La Salle, a otros 15 minutos. Finalmente entro a la universidad a las 9:00 y el periodista me fotografía en la sala de la presentación del curso. En general, ha sido una mañana intensa y, aunque Rodalies de Catalunya ha cumplido hoy con el servicio prometido (y estaremos informando atentos de que así siga siendo), el conjunto del recorrido resulta bastante agotador. Por este motivo, estaremos pendientes de nuevas alternativas que puedan ir saliendo.”- Cristian González-

Una fita més: pensant en una residència d’estudiants

El viatge és molt cansat per al Cristian, que pateix Atròfia Muscular Espinal. Ha d’arribar cada dia a les 8 del matí a classe. És per això que Asem Catalunya l’està ajudant a trobar més solucions i està acompanyant al jove i a la seva família en aquest procés. Una possibilitat podria ser instal·lar-se en una residència d’estudiants i tenir una persona que l’ajudi, nit i dia. De fet, té una beca d’un any de la Fundació Gaspar Espuña-CETT que li ofereix un descompte per viure a la residència Àgora de Barcelona, gràcies al premi que li han atorgat pel seu treball de recerca eresvalido.com  (IX Premis de Recerca en Turisme i hoteleria de Batxillerat). A l’octubre recollirà aquest guardó. L’empenta del Cristian l’ha portat a complir aquelles fites que es proposa. “Viure a una residència d’estudiants seria un pas important en la seva autonomia personal, en això treballem“, han explicat des d’Asem Catalunya.