APORTACIONS D´ASEM CATALUNYA PER A L’AVANTPROJECTE DE LLEI

Modificació de la llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.

De conformitat amb el que es preveu en l’article 26 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, amb l’objectiu de millorar la participació de la ciutadania en el procediment d’elaboració de normes, amb caràcter previ a l’elaboració del text de l’avantprojecte de llei, s’ha realitzat una consulta pública, a través del portal de la web de l’Administració competent, en la qual s’ha recaptat l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.

Atès que el període d’enviament d’aportacions per a l’Avantprojecte de Llei per la qual es modifica la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (versió 26 d’agost de 2022) ha finalitzat, volguéssim fer partícip a tots els nostres socis i simpatitzants de les aportacions en les quals ASEM Catalunya creu oportuna la seva modificació.
Aquesta participació en el procés d’aportacions per a l’Avantprojecte s’ha realitzat a través de la Federació ASEM, qui alhora ha recollit les aportacions de totes les associacions regionals adscrites.

Els punts en els quals ASEM Catalunya va posar l’accent són essencialment:
ASEM Catalunya valora positivament la consideració de la figura de l’assistent personal, tot i axií, és necessari continuar treballant per a garantir l’òptim desenvolupament de la llei.
Insistir també en l’equitat territorial, l’atenció centrada en la persona i l’autogestió de la prestació per a afavorir l’autonomia en la presa de decisions.

Finalment les aportacions que la Federació ASEM ha fet arribar per a la modificació d’aquesta llei són les següents:

1. Necessitat d’assegurar que aquesta reforma elimini les diferències entre comunitats autònomes que existeixen avui dia en relació a l’oferta i l’accessibilitat als serveis d’atenció a les persones en situació de dependència. És imprescindible implantar mesures pràctiques i reals perquè aquestes diferències no es tradueixin en desigualtats i perquè en totes les comunitats autònomes, tant en regions urbanes com rurals, les persones en situació de dependència gaudeixin de serveis gratuïts i de qualitat que garanteixin una vida independent, digna i autònoma.
2. Garantir una correcta coordinació entre comunitats autònomes, que simplifiqui i faciliti els tràmits davant canvis de residència.
3. És necessari posar l’atenció centrada en la persona en valor, i que la llei, amb els seus corresponents processos burocràtics, deixi de tractar a les persones com a números. S’han de destinar els recursos necessaris per a poder fer això efectiu. No es pot oferir una atenció centrada en la persona sense els recursos econòmics i humans necessaris.
4. Garantir una major agilitat dels procediments administratius, simplificant-los i facilitant aquests processos.
5. Sobre el desenvolupament i implantació de la prestació d’assistència personal:
● Necessitat de desenvolupar una normativa específica d’àmbit estatal per a desenvolupar la figura de l’assistent personal, regulada equitativament en tots els territoris.
● Dotar dels recursos necessaris, assignacions pressupostàries i un marc jurídic adequat per a garantir el poder oferir aquesta prestació de manera que garanteixi una vida digna i independent.
● Posar a les entitats del Tercer Sector i, concretament, de la discapacitat, al servei d’aquesta prestació, dotant-les dels recursos necessaris.
● Capacitar a les persones usuàries del servei per a l’autogestió d’aquesta prestació, facilitant els tràmits necessaris.
● Incidir en què l’assistència personal és la manera més inclusiva perquè les persones amb discapacitat puguin viure la seva vida. L’assistència personal també propícia que les dones amb discapacitat puguin viure de forma més independent, lluny del paternalisme i la sobreprotecció que a vegades les envolta. Aquest tipus de prestacions també reverteix en tota l’estructura familiar, especialment en aquella destinada a les cures informals, que sol estar del tot feminitzada.
● L’existència de copagaments elevats en la majoria de les comunitats autònomes, ens allunya de la universalitat del servei. El desenvolupament d’una vida digna pot suposar la necessitat d’una quantitat d’hores de servei d’assistència personal comparable a les hores de servei residencial.
6. Resulta imprescindible abordar aquesta reforma des d’una perspectiva de gènere, tenint en compte les interseccionalitats que afecten de manera diferencial a homes i dones, per a així contribuir a pal·liar les desigualtats presents avui dia i que afecten de forma més palesa a les dones, ja siguin persones amb discapacitat, cuidadores o treballadores i assistents personals.
7. Se sol·licita el canvi del terme “persones dependents” per “persones en situació de dependència” ja que el primer redueix a les persones a l’atribut “dependents” i no contribueix a la dignitat i desestigmatizació del col·lectiu de persones amb discapacitat i/o en situació de dependència.
8. Es continua observant en la citada proposta de reforma, una ideologia encaminada més al model mèdic-rehabilitador, en tant que les prestacions i ajudes que s’ofereixen van majoritàriament dirigides a cura de la persona en situació de dependència, en lloc de desenvolupar la seva autonomia i vida independent, destinant menys recursos i esforços a la desinstitucionalització.

Des d´ASEM Catalunya treballem sense descans per la millora de les condicions de qualitat de vida dels afectats per malalties neuromusculars i de les seves famílies. Ens és grat advertir que dia a dia podem ajudar en aquesta millora als quals ens referim.

AVANTPROJECTE

DE LLEI