Recuperem en aquest article fragments de l’entrevista mantinguda en el programa de ràdio ArrAsem amb Oyirum, una youtuber i influencer de només 22 anys, amb molta facilitat de paraula, bones i interessants reflexions i que reclama avançar més i millor cap a una societat en sintonia amb el moment en què ens trobem, ja de ple en el segle XXI.

Així, Àngela, estudiant de Ciències Biomèdiques i resident al col·legi major de la UB, reivindica que reclamacions del passat com que “som persones i volem treballar” ja han quedat superades i s’ha d’anar un o molts més passos més enllà. Per això, amb ajuda d’una amiga i de les facilitats que ofereixen les xarxes socials, es va comprar una càmera i un micro, i es va crear un canal a Youtube i a Instagram que porta per nom, Oyirum (‘orgullo tullido’) i que ja compta els seus seguidors per centenars. Amb capacitat per a desenvolupar argumentacions ben construïdes i fonamentades, ha participat també en debats i xerrades i sembla ser una veu jove d’una persona amb diversitat funcional -compta amb una discapacitat del 89% i “una cadira bastant gran”- que apunta maneres i que es presenta ambiciosa i amb sòlides i justificades aspiracions.

En aquesta línia, durant l’entrevista, va parlar de conceptes com “l’anticapacitisme” o el “paternalisme” per a qüestionar-los i obertament rebutjar-los. Del segon, va explicar, tinc una discapacitat però no entenc perquè “sempre em parlen com si fos un nen o una nena”. En aquest sentit, puntualitza que la gent no ha de mostrar admiració perquè m’animi o atreveixi “amb tasques quotidianes com anar a l’institut de forma autònoma o comprar-me un gelat”. Aquest tipus d’actituds, lluny d’ajudar, qüestionen o poden arribar a limitar la creença en les pròpies capacitats de la persona, assegura. També s’interroga pels cànons de bellesa i perquè una persona amb discapacitat ja queda exclosa d’aquests. Defensa que “no hem de ser més canònics que la resta per tenir diversitat funcional”. I subratlla que “ja ets vàlid només per ser persona”.

Assegura viure una adolescència tardana -“l’època de l’institut va ser complicada”-, per a destacar trobar-se en un gran moment en l’actualitat i que descriu com “una experiència molt maca i emancipadora”. Reconeix que “li agrada molt pensar”, activitat que sintonitza i trasllada perfectament a les xarxes de forma molt amena i entretinguda però sense pèls a la llengua. Així, en el propi programa va deixar algunes mostres de les seves idees, com que “és mala sort tenir un gen mutat però no és mala sort que no hi hagi una arquitectura adaptada”. Critica, d’aquesta manera, que “la societat ens ha deixat enrere com a un col·lectiu molt gran”.

En sentit positiu, es felicita de molts dels avenços assolits en el transport a Barcelona, si bé encara hi ha molt per a fer. Per contra, lamenta que s’hagi invisibilitzat durant massa temps a les persones amb diversitat funcional. Oyirum, jove però ja molt madura com les pròpies copresentadores de l’ArrAsem li van reconèixer, promet “posar els temes sobre la taula i portar els debats al carrer”.

Teniu l’entrevista i tot el programa de l’ArrAsem a:

https://www.barcelona.cat/fabraicoats/fabrica/ca/radio-fabra/programes