Per la defensa de la igualtat de drets de les dones i nenes amb discapacitat

Imagina’t tornar a casa tot sol a la nit.

Imagina’t sentir un soroll o veure alguna cosa que et fa sospitar un perill.

Si ets dona, és molt possible que hagis viscut una situació semblant.

Si ets dona amb discapacitat, és molt possible que no hagis pogut córrer per a fugir.

Si ets dona amb discapacitat i has viscut una cosa semblant, és possible que hagis pensat que potser és millor no tornar a passar per això.

No puc canviar de carrer o de vorera, no puc avançar el pas, no puc protegir-me jo sola.

Imagina’t tenir parella.

Si ets dona amb discapacitat i al teu costat està una persona que la societat defineix normal, és possible que hagis sentit lloar a aquesta persona per anar més enllà de les aparences. O potser dubtar de les seves reals intencions.

Imagina’t estar embarassada.

Si ets dona amb discapacitat, potser has escoltat preguntes com: Perquè no heu pres precaucions? I ara què?

Imagina’t buscar treball.

Imagina’t estar en una habitació amb les altres persones preseleccionades per a la mateixa vacant. Tots i totes sense discapacitat excepte tu.

Potser has pensat que si seràs tu la persona seleccionada no serà perquè ets la millor candidata, serà perquè l’empresa necessita una persona com tu en la plantilla. Si ets tu la persona seleccionada, potser serà perquè l’empresa ha seleccionat a una categoria de persones en lloc d’una candidata.

Ser dona no és fàcil.

Tenir una discapacitat no és fàcil.

Ser dona amb discapacitat no és fàcil. Els dies com el 8 de març existeixen perquè puguem dir que el que sentim i vivim és real. Continuem adaptant-nos en el nostre dia a dia, continuem treballant per a tenir una vida justa, equitativa i viscuda de la forma que cadascuna triï.

Comissió d’igualtat d’ASEM Catalunya