Portem gairebé sis mesos de pandèmia: ens vam confinar abans de la primavera i estem a l’estiu. Sembla com si ens haguessin robat aquests mesos. Hem perdut massa coses en aquest temps: vides humanes, llocs de treball, possibilitats econòmiques… I ara, fins i tot, sembla també que hem perdut l’esperança. Estem sorpresos i decebuts per la gestió duta a terme durant tot aquest període pels nostres dirigents.

En una de les últimes rodes de premsa d’aquest juliol del departament de Salut, amb la consellera i el seu equip, no vaig entendre res. Parlaven i parlaven d’una forma una mica ploramiques, el seu to no em donava seguretat, el seu discurs no em donava informació convincent, la seva posada en escena no em donava confiança. I pensava: no tenim un lideratge clar, sembla que estan navegant enmig d’aquesta tempesta/pandèmia sense ningú que porti el timó.

Durant mesos hem escoltat, de manera contundent i reiterada, que des de Catalunya la gestió de la pandèmia la faríem molt millor. I ens ho vam creure. Vam confiar que així seria i vam tenir l’esperança que estaven molt preparats per a l’arribada de la ‘nova normalitat’. Vam confiar que, mentre la Generalitat criticava al govern central, s’anava preparant per a quan ens toqués el torn de gestionar-la. Però sembla que no ha sigut així.

Catalunya és una de les zones més afectades, on la pandèmia té característiques de transmissió comunitària, no podem controlar els rebrots i no tenim preparada l’atenció primària. El pitjor és que aquesta està desbordada i també que, potser (no se sap) pràcticament no s’atenen persones amb altres patologies. Dels rastrejadors, l’única cosa que sabem és que els han canviat el nom i ara es diuen “gestors de la covid-19” (per cert, m’agrada més el nom però amb noms bonics no es controla la pandèmia).

I ara es trasllada la responsabilitat als ciutadans i se’ls demana que compleixin les recomanacions de l’Administració. Però, quina credibilitat tenen després d’haver-se passat els dies demanant desobeir, qüestionant i no seguint les recomanacions d’altres autoritats?

Tot plegat ens situa en un panorama preocupant. És a dir, amb un lideratge molt feble en la gestió de la pandèmia mentre la covid-19 campa pel territori. Els països europeus assenyalen Catalunya com a destí a evitar i aquí, el President, primer ens diu que estem davant d’uns dies crítics per a continuació garantir als turistes que poden venir perquè som un destí segur.

No sé si a vosaltres tot plegat us dóna confiança però, si és així, digueu-m’ho perquè necessito recuperar l’esperança.