A Maria Ramos li ha arribat el temps de la jubilació. El dia d’avui ens trobarem tota la família ASEM Catalunya per homenatjar aquesta professional que tant ha donat a la nostra entitat.
Amb més de 20 anys com a gerent de la nostra entitat ASEM Catalunya, treballadora social des del 1995, formadora i docent, vicepresidenta del Col·legi de Treball Social entre els anys 2006 i 2009, professional amb múltiples ponències i publicacions, Maria té una àmplia experiència en el treball social.
Dins d’ASEM Catalunya destaca la consecució de la Rehabilitació continuada per persones amb malalties neuromusculars, el reconeixement de l’entitat com a Centre d’Atenció Psicosocial, la creació dels grups socioterapèutics com a recurs d’atenció i ajuda potenciant la implicació de la treballadora social com a conductora. La fundació del Comitè d’Experts de l’entitat i sobretot l’acompanyament, l’escorta i la implicació amb totes les famílies ateses.
Xerrem una mica amb la Maria per fer un balanç ràpid d’aquesta etapa.

• Emotivament que t’emportes del teu pas per ASEM Catalunya?

Sincerament me’n vaig molt agraïda amb tots els socis de ASEM Catalunya, ja que han estat tan generosos, en compartir amb mi moltes de les seves vivències que hem experimentat junts, que ens hem entès a la perfecció, que hem compartit sentiments, i junts hem après a viure millor
M’emporto multitud de records i vivències molt importants. I et puc dir que gairebé recordo tots els socis , me’n recordo de les entrevistes, de la primera vegada que van arribar a ASEM Catalunya. És una part molt important de la meva vida, tant personal com a professional.

• Què trobaràs a faltar del teu dia a dia a l’associació?

Evidentment trobaré a faltar molt a faltar tot el que he viscut i he treballat a ASEM Catalunya. Per mi i ho he dit moltes vegades, Asemcat ha estat més que una feina, ha estat un compromís, un projecte aixecat des de la base i ampliat constantment, una comunió d’objectius, una “lluita” incessant darrere de millora de la qualitat de vida de totes les famílies d´Asemcat.
Des de les visites a les UCI per exigir als especialistes un millor abordatge en els moments del final de la vida, moments molt tensos com el que es va produir quan un soci ens va demanar ajuda. El familiar estava pendent d’una intervenció d’urgència i per un problema administratiu s’anava endarrerint, van ser 4 hores de trucades desesperades a salut, exigint aquesta intervenció i al final ho vam aconseguir. Temps després va venir aquest soci a ASEM Catalunya a donar-nos les gràcies dient -“Estic viu per la vostra ajuda”. Recordo que les meves companyes estaven “espantades” pel to que feia servir en l’exigència d’aquesta intervenció, les noces, els naixements, les defuncions etc.
A nivell soci/polític la reivindicació i l’assoliment de les fisioteràpies continuades, les jornades medico/informatives, les reunions del comitè d’experts, són moltes i intenses vivències que no són fàcils d’oblidar.

• Com ha estat la teva carrera professional?

Des del 1984, estic vinculada al treball social, primer com a treballadora familiar a un ajuntament. En aquesta etapa vaig aprendre a comprendre les diferències i necessitats. una tasca intensa de relació amb l’administració pública. Aquesta experiència i coneixement van ser el capital que va aportar quan vaig arribar a treballar a ASEM Catalunya.
També vaig tenir una etapa en què em vaig dedicar a la formació, etapa que també recordo amb molt d’afecte.

– Ets on t’imaginaves quan t’has incorporat al mercat laboral?

Mai em faig objectius a llarg termini vaig dia a dia, però sempre vaig voler fer alguna cosa gran, una cosa important a nivell social, canvis socials importants i que asseguessin un abans i un després. Crec que en part ho he aconseguit. Estic satisfeta.

• Quina és la teva major satisfacció professional? I personal?

La consecució de la fisioteràpia continuada. Amb això hem incidit a l’agenda política i la cartera de serveis i això quedés per sempre. Un valor per a les persones amb malalties neuromusculars.
No sé dir-te quin és el més gran, però em sento molt orgullosa de la feina feta i l’esforç emprat a ASEM Catalunya.

• Per a la joventut la jubilació és com el final de la vida productiva. Què diries a les noves generacions?

La jubilació no és el final de la vida productiva, es poden fer moltes coses, cal viure plenament fins al final de la vida.
No sóc de donar consells, perquè els consells estan per no seguir-los, però els suggeriments sí que estan per tenir-se en compte, així que els puc dir que visquin la vida.

• Quins són els teus projectes per a aquesta nova etapa a la teva vida? Seguiràs escrivint?

M’agrada escriure i crec que ho seguiré fent, de fet ja tinc uns contactes per escriure i publicar aquests escrits en una institució, a veure què acaba.

• De les activitats desenvolupades a ASEM Catalunya, amb quina et quedaries?

El millor del millor ha estat que he implementat un model de treball social i d’això estic molt orgullosa, el treball social no és posar la gent al seu lloc, sinó, més aviat, acompanyar la gent ha de trobar el seu. Estar al costat.

• Quins valors has compartit amb el teu equip de treball?

El meu afany ha estat sempre el treball en equip, el compartir, el no a la jerarquia sinó a la democratització, escoltar l’altre, l’empatia i com no, també, una mica de transgressió, davant d’una injustícia cal buscar alternatives.

• Vols compartir unes paraules per als socis d’ASEM Catalunya i per a tots els lectors d’aquesta entrevista?

Als socis només li pot reiterar que els agraeixo molt que hagin estat tan generosos de compartir amb mi les seves vivències, sentiments, dificultats, èxits.
En realitat els ho dec tot, els tinc molt afecte i els desitjo el millor. I per a tots, així en general, que ens esforcem a fer-nos la vida el més confortable possible ia nivell social, continuar treballant per millorar la societat.

Des d’ASEM Catalunya desitgem a Maria el millor a la seva vida. Que la seva nova etapa sigui fructífera i la seva activitat no s’aturi, d’això estem segurs. Gràcies Maria, “Gracias a la vida”.