La conferència, trobada virtual, celebrada el 27 d’abril sobre “Noves alternatives d’habitatge” va donar molt de sí per conèixer altres possibilitats, opcions, a l’actual model, que en aquests moments s’ha demostrat que no està responent plenament a les necessitats de molts dels ciutadans. D’aquí que en el nostre entorn proliferin des de fa més d’una dècada propostes col·laboratives que replantegen i posen sobre la taula fórmules que inclouen conceptes i valors com “solidaritat”, “ajuda mútua”, “espais comunitaris”, “sostenibilitat”, integració en el barri”, etc. D’aquesta manera, apareixen possibilitats que incorporen la “diversitat” com part natural de la societat i de la vida i defugen models que en aquest àmbit, el de l’habitatge, fomenten la mercantilització.

En aquest primer article (hi haurà una segona part) coneixem de la mà de dos integrants de la cooperativa Sotrac el seu projecte, sobre sol públic, d’un edifici al barri de Sants, amb data inicial prevista de començament de les obres el 2022 i que es calcula que podria estar llest després de dos a tres anys de treballs: sobre el 2024-25. Constarà de 38 unitats de convivència (que és el terme que s’utilitza pels pisos o apartaments i que es dividiran en tres tipologies). Queden, segons va explicar la Sònia Centelles, “encara sis per assignar”. El pressupost global de tota l’obra es mou al voltant dels 3 a 4 milions d’euros. Per aconseguir el finançament o el 20% necessari per poder optar a un préstec d’una entitat bancària, segons van assenyalar, “aquest ha sortit d’una aportació inicial de 27.000 euros (que es retorna quan es deixa la cooperativa) i les quotes que es pagaran (no recuperables i que equivaldrien a un lloguer)”. Les quotes variaran entre els 400 a 700 euros. Com va precisar la Sònia Centelles, “en un principi podria semblar una mica car però es tracta d’un preu fixe, estable, que no variarà en el temps. Serà el mateix d’aquí a déu anys i també inclou l’accés a tots els espais comuns”. Helga Ring, al seu torn, va matisar que els números responen també a voler complir amb “les exigències de l’Administració” per una banda però també al compromís amb un edifici i conjunt d’habitatges i espais comuns “sostenibles, autosuficients energèticament, etc”, per l’altra.

Com van explicar totes dues durant les seves intervencions, l’objectiu es trencar amb els models actuals i dirigir-se cap a fórmules alternatives que, entre altres coses, fomentin economies més justes, garanteixin estabilitat a les persones, optimitzin els espais i recursos, i potenciïn els vincles amb els barris. També, en aquesta línia, van donar molta importància al disseny i arquitectura dels espais, així com a aspectes com “l’autogestió” i la “capacitat de decisió en pla d’igualtat entre tots els seus integrants”. Sens dubte, es va tractar d’una proposta que pel que es va veure durant la conferència va generar molt interès i va crear grans expectatives. La María Ramos, en aquest sentit, ho va deixar molt clar al subratllar que “hem d’aprofundir, volem saber més coses, sobre aquests nous models de convivència comunitària i de suport mutu”.

(En la segona part, sabrem més -explicat per aquestes dues ponents- sobre un model d’habitatge comunitari impulsat a Friburg, Alemanya, per part de pares de fills amb diversitat funcional desenvolupat des de 2011, que ha tingut molt èxit, que obre noves perspectives i que ja ha estat replicat -amb matisos- en altres indrets del país germànic).