Impulsem el control de la rehabilitació domiciliària

El servei públic de Rehabilitació Domiciliària es va convertir en una realitat gràcies a la presió que van fer -tots a una- afectats, famílies i Asem Catalunya, ja farà una dècada. Actualment, aquest servei consolidat, que és imprescindible per a moltes persones amb malalties neuromusculars, necessita d’una supervisió i control per garantir la seva qualitat.

Després de recollir diverses queixes de socis que reben la rehabilitació a casa, la nostra entitat va traslladar el neguit al CatSalut. El resultat ha estat la creació d’una taula de treball on professionals i experts han començat a traçar un marc de millora i, el més important, que garanteixi la continuitat i sostenibilitat del servei. En aquestes reunions periòdiques hi participen especialistes de l’Hospital Vall d’Hebron, Hospital Sant Joan de Déu, de la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació, del CatSalut i d’Asem Catalunya. Les reunions van encaminades a potenciar la rehabilitació continuada i l’acció integral en les MNM.  Asem Catalunya seguirà defensant el que va ser una fita pionera, un tractament imprescindible.

ANTECEDENTS: UNA FITA PER L’ENTITAT

Ho recollia el Lligam (abril 2006): la rehabilitació domiciliària va ser una gran lluita. Un pare i soci,  el Sr. Caballero, va aconseguir-la pel seu fill i va proposar fer-la extensible a tots els afectats. Així que l’entitat va començar una incansable campanya massiva de sol·licituds amb els socis (1999-2005). “Para que las administraciones implementen las medidas necesarias, hay que dar a los problemas personales una dimensión social”, reflexionava Maria Ramos, gerent de l’entitat, en aquell Lligam; “cuando estas solicitudes no eran contestadas o lo eran en sentido negativo, desde la asociación se tramitaba una queja”.  Després de picar pedra van arribar les conquestes:  el compromís de les 20 sesions anuals i un pla pilot a Ponent; el 2006, el compromís de les 100 sessions anuals i el 2008 el Pla de Reahabilitació de Catalunya que especificava que “la rehabilitació domiciliària [de les MNM] no té com a finalitat incrementar la força, sinó evitar les complicacions derivades i millorar la qualitat de vida”.