Eutanàsia? Decididament, no

Estic totalment a favor de la vida, tot i haver pensat en diferents moments que és gairebé impossible d’aguantar el dolor psicològic que suposa tenir una ment sana i una consciència sencera unides a un cos malalt. I en aquests casos ens hi podem trobar en més d’una ocasió.

Per sort, la ciència ha avançat suficientment com per a poder pal·liar certs dolors. Tant física com mentalment, s’haurien de contemplar totes les possibilitats -que són per a l’afectat quasi infinites en moltes situacions- fins a exhaurir-les. El principi fonamental, en qualsevol cas, ha de ser mantenir la garantia d’una vida humana sense aquest patiment afegit (tenint en compte les excepcions extremes).

Com exemple esmentar una persona -com n’hi ha tantes d’altres- que en plena joventut no té altra opció que ingressar en un hospital, que es converteix en la seva residència permanent. Allà coneix la forma de mantenir la ment activa al 100% a través dels estudis mentre la resta del seu físic perd força a mesura que avança el temps. Té una malaltia degenerativa, que no millora amb el temps sinó tot el contrari.

Reaccions positives

És possible combatre els canvis d’aspecte que va prenent tot només amb les reaccions positives davant l’adversitat. Ningú pot tenir clar de quina manera seguiria amb la seva vida en certes condicions però la possibilitat d’un futur, d’un demà, tampoc crec que ningú tingui dret a negar-nos-la.

Maida Navarro i Martí

(Foto: Pixabay)

L'entrada ‘Dret a viure dignament’ (opinió, Maida Navarro) ha aparegut primer a Asem Catalunya.