Com afrontar el món artistic

Sonia Esteba viu a Girona i té 31 anys. Compagina el seu treball a l’Ajuntament de Girona amb la seva vocació artística: ser pallassa. En aquestes dues pàgines descobrim les dificultats que ha tingut com artista i com persona amb diversitat funcional. També parlem del seu recorregut artísctic, ja que Sonia no només ha actuat a Catalunya sinó també a Israel, Bulgària i Mèxic.

Sonia descriu que va descobrir el seu somni quan tenia 18 anys. “Havia acabat un cicle formatiu i no sabia què fer. Al meu poble, Anglès, hi havia un grup de teatre i vaig començar a fer teatre. A més, feien un taller de pallassos que va ser el primer que vaig començar i em va agradar tant que és el que vaig decidir dedicar-me: ser pallassa.

“Vaig començar amb teatre però he fet altres coses diferents: cant, teatre gestual, mascara neutra, comèdia de l’art, teatre de text”. El fet de desenvolupar moltes branques d’aquest món artístic, ha fet que Sonia treballés a moltes companyies per fer teatre.

“Un dia vaig decidir que tenia històries per contar i no volia dependre de ningú. Així que el 2013 i 2014 vaig fer el meu primer espectacle i el 2015 vaig crear la meva pròpia companyia de pallassos”.

Vida equilibrada

A més, Sonia ha sabut compaginar la seva vida laboral amb el seu costat artístic. “Quan no treballo, em dedico a crear noves obres o assajar. Aquest any estem treballant en una nova obra i fem assajos un, dos i tres cops a la setmana. També aprofito per comprar attrezzo i cercar actuacions. Estic tot el dia pensant en nous projectes”, diu.

Les alegries

Per Sonia el teatre ha omplit la seva vida amb alegria. En aquest món cal improvisar i moments curiosos hi ha per contar hores. Sonia recorda que una actuació se li va adormir un peu. “Tenia els peus dins d’una peixera amb un peix vermell. Feia molt de fred. Estava parlant i quan vaig voler posar-me dreta, se me’n va adormir un peu. Quan ets pallassa, has d’improvisar i vaig introduir-lo a l’obra. A la gent li va fer molta gràcia”.

Les dificultats

Però el camí de la vocació no és sempre fàcil i senzill. També hi ha desil·lusió. “És un camí molt tempestuós i m’he trobat amb moltes pedres. 

Sonia s’ha trobat dificultats com persona amb diversitat funcional. “Tinc un problema muscular que no es veu a simple vista però tinc poca coordinació, poca força i poc equilibri. Recordo que a la meva escola sempre vaig tenir dificultats per treure més d’un suficient a l’assignatura de gimnàstica”, diu Sónia, una estudiant que sempre treia bones notes.

Les dificultats com artista també són nombroses. “M’he trobat amb professors que no te valoren, companys que només miran els teus defectes”. Però la sort somriu a Sonia que diu que està molt agraïda a Mariona Fábregas (professora de cant), Elisabeth Cauchetiez (professora de clown) i a Martí Pere Ferré (president de Fitag). “Ells van creure en les meves qualitats i amb el seu suport vaig començar una nova trajectoria. Com a pallassa, comence a creure en mi mateixa i convertir les meves febleses en les meves fortaleses”.

Sonia Esteba actuarà als VII Premis Fem Pinya d’Asem Catalunya (el dissabte 2 de decembre) amb una obra pròpia i basada en històries personals

Primera obra

Sonia i Elisabeth van escriure juntes la primera obra de teatre amb les experiències personals. “Aquesta obra la vaig estrenar a un festival de la meva ciutat i després hem actuat 27 vegades més a diversos llocs de Girona i Barcelona. A més d’actuar a tres festivals internacionals”, diu.

Sonia ha actuat a Festival Jove de Tel-Aviv, a Israel en el 2015; al Festival jove de Lom, a Bulgària en el 2016: també, al festival internacional de Puebla, a Mèxic aquest any.

Experiència a Mèxic

Li preguntem sobre aquest últim lloc i la seva experiència. “La gent de la companyia de Mèxic són gent oberta amb molta curiositat pel clown. Vaig demanar una beca per anar una setmana a Puebla a fer la meva obra “Extemporani”. Em va sobtar que només tres persones organitzaren el festival i que improvisaven sobre la marxa. També el públic en va sorprendre pel seu caràcter obert i la seva participació, tant nens, joves com adults.

El futur

Sobre el futur, Sonia el té clar. “Mentre tingui històries que contar, continuaré fent de clown. Aprofitaré tot el que em dóna la vida i estaré oberta als nous reptes”.

Per això, recomana als nostres socis que si volen dedicar-se al món artístic que aprofitin, el que és important “és creure en un mateix i tenir tot el mon per davant.

Per als VII Premis Fem Pinya d’Asem Catalunya (el dissabte 2 de decembre), Sonia Esteba actuarà amb un espectacle basat en històries personals. Per ara, té dues obres pròpies i està decidint amb quina ens farà riure.

L'entrada En busca del somriure, com afrontar el món artistic ha aparegut primer a Asem Catalunya.