En relació al concert benèfic celebrat al Petit Palau del Palau de la Música, en favor d’ASEM Catalunya, el passat 12 de gener -i que va comptar amb la participació de la coral d’ASEM (“El Cor d’ASEM”)-, vam entrevistar al director de l’escola de cant coral de l’Orfeó Català, Esteve Nabona. L’entrevista apareix en el nº 51 del Lligam però, per a què estigui a disposició de tothom i des de qualsevol dispositiu, també el publiquem en la nostra web en format digital. En la conversa es parla de com sorgeix la possibilitat de l’organització del concert, de possibles col·laboracions a futur i d’altres coses com els efectes positius derivats de la pràctica del cant coral.

Aquí us la deixem.

Com sorgeix la col·laboració amb ASEM Catalunya?
La petició arriba a través d’una mare de l’escola coral de l’Orfeó Català que és membre de l’associació. Ens va demanar ajuda en un primer moment de cara a muntar el cor d’ASEM però, honestament, no tenim prou experiència dins del camp de la musicoteràpia, com sí tenim en canvi en el treball amb infants i joves de barris en situació de vulnerabilitat social. Aleshores el que vam fer va ser adreçar-la cap a una altra entitat que sí creiem que estava més preparada i que els han ajudat.
A partir d’aquí vam parlar de fer algun concert benèfic conjuntament amb cors de l’escola coral.

Què li sembla la participació de la coral d’ASEM en aquest concert?
Per a nosaltres és un goig, perquè sempre estem interessats en realitzar aquest tipus de col·laboracions, perquè creiem
que és molt positiu que els cantaires dels nostres cors coneguin altres realitats. Eduquem dins d’aquest vessant solidari. També, la pràctica coral és molt positiva
per a persones amb aquestes malalties, per exemple, de cara a treballar la respiració; en el cant coral, respirar tots a l’hora és bàsic.

De cara al futur, amb ASEM es pot establir algun tipus de col·laboració més o menys estable?
Normalment aquestes coses van soles. Ara ja tenim el primer contacte fet i partir d’aquí segur que en sorgiran més.

Sortint ja estrictament de la celebració d’aquest concert, com valoraria les polítques socials del Palau de la Música, especialment després d’uns anys complicats com els últims?
Des del Palau estem fent un esforç molt gran a favor de fer polítiques socials. Tenim un projecte, Clavé XXI, en què treballem amb uns 2.000 infants i joves que viuen en entorns socials complicats. La intenció, en el fons, és integrar a través de la coral.
Som una entitat oberta que des de fa ja anys fem un esforç important també per a integrar-nos en el barri, col·laborant amb diverses entitats, ja no només de Ciutat Vella, si no de Barcelona en general i a altres poblacions com Manlleu, Banyoles, Mataró, Tarragona…
I també ens movem a nivell d’escola pública i concertada.

En què es concreta aquest programa: Clavé XXI?
Doncs en incentivar que es creïn cors de nens en aquestes entitats, donant-los facilitats: els hi posem o formem els directors, fem concerts i projectes durant tot l’any… Tot desemboca en dos grans concerts aquí, al Palau, en què participen tots els nens.

Què es vol aconseguir amb la creació d’aquests cors?
Creiem molt en el poder transformador del cant coral; transformador a molts nivells. En aquesta creença volem que arribi al màxim possible d’entitats, escoles i famílies que estan al nostre abast.

…
Fer música, cantar, fomenta l’autoestima i de retruc, també la familiar.

Això dependrà també de la forma d’ensenyar, oi?
Sí, clar. Nosaltres no excloem a ningú. Si hi ha algun cantaire que té problemes de veu: disfonies o altres patologies vocals, comptem amb una logopeda en l’equip per ajudar a solucionar el problema. Si algú es desmotiva, mirem quin és el problema i què s’hi pot fer.

Més enllà del Palau, quin creu que és el compromís social públic i privat?
Cada cop hi ha menys subvenció pública, i, per tant, el mecenatge privat cada cop és més important. Nosaltres tenim la sort de comptar amb una fundació molt potent, però els mecenes han de creure molt en els projectes culturals, perquè no hi ha una llei de mecenatge que remi a favor. És un tema que està pendent. En altres països, com Alemanya o els Estats Units, hi ha més facilitats que ho incentiven.

Per acabar i tornant al tema de la coral d’ASEM, ¿sabien en el seu moment dels beneficis físics del cant per aquestes persones?
Sí, sí, n’érem plenament conscients, perquè ens vàrem voler assessorar, i vàrem veure que una part bàsica és la respiració. A més a més, un altre molt bon benefici de la música és a nivell neurològic. Cantar, tocar un instrument, i fins i tot escoltar música, et connecta les dues parts del cervell: emocional i cognitiva.